Lyrics to Caramelles

Jo feia caramelles els diumenges al migdia

A Can Bellit la mestra ens deia que ens poséssim rectes com penjant d'un fil

Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina I faixa,

Les nenes de pubilles, cantàvem per les places I els carrers.

I a mesura que creixíem les hormones s'excitaven

Més cremats que una bengala

Confoníem rebel·lia amb distorsió

I amb quatre quintes ens crèiem els més "punkis"

I els més durs de la comarca

Tot I que érem els més dolents de tots.

Jo volia cantar, cantar

I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment

On l'únic que m'importa és el present.

La post-adolescència ens atrapà en el mestissatge

I amb més voluntat que traça

Ens atrevíem a mesclar tots els estils

I amb la innocència pròpia del autodidactes vam cometre mil errades

I d'alguna en vam aprendre la lliçó.

Jo volia cantar, cantar

I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment

On l'únic que m'importa és el present.

Cantar, cantar

I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment

On l'únic que m'importa és el present.

Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres

Els anys posen a prova el nostre afany

Però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes

Ja que és això el que ens fa tirar endavant.

Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres

Els anys posen a prova el nostre afany

Però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes

Ja que és això el que ens fa tirar endavant.

Jo sols volia cantar, cantar

I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment

On l'únic que m'importa és el present.

Cantar, cantar

I si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment

On l'únic que m'importa és el present.

On l'únic que m'importa és el present.

... l'únic que m'importa és el present.

Sí!