La mare diu que cada tres segons

Després de la sirena, allà a fora juguen a un joc

Fan esclatar mil bosses de paper

Però que no hi puc anar, que encara fa massa fred



Passem l'estona dins l'habitació

Amb un fil de bombeta que no fa gaire de sol

I amb un senyor a qui parlen però no hi és

El meu cavall de llauna crec que ja s'avorreix…



Miro el paper de la paret

Que té un dibuix que no em fa el pes

La mare diu que escuri el plat

Que a la cullera hi ha un forat



I que demà, potser demà

Al miler de coses que em passen pel cap

Trobaré una estrella

Amagada entre milions d'hiverns

Que podré triar, potser demà

Del miler de vides que deu tindre un gat

Comptarem enrere fins a la primera



La mare diu que el temps és un tresor

Que és invisible als ulls i porta el ritme que ens fa el cor

Que dona voltes per dissimular

I en un rellotge espera que sigui ja demà



Encara sento bosses de paper

Darrere el pes del sostre que aquests dies fa de cel

I penso les paraules que hi ha al món

Fins que algun somni pesi, fins que m'arribi la son



Sona un violí encartonat

Des de la ràdio del costat

La mare diu que estic de sort

Que no existeix ni el drac, ni el llop…



I que demà, potser demà

Al miler de coses que em passen pel cap

Trobaré una estrella

Amagada entre milions d'hiverns

Que podré triar, potser demà

Del miler de vides que deu tindre un gat

Comptarem enrere fins a la primera